Estimadisisiiims lectors/es!!
Aquí us deixem la nostra petita aportació:
Què en sabem de l’amor? Quants cops em sentit parlar de la seva perfecció o del mal que pot arriba a causar? Avui en dia, no hi ha cap llibre, pel·lícula, sèrie o experiència que no parli almenys un cop d’aquest, i des de punts de vista molt diferents. És un sentiment, que experimentem involuntàriament, el qual solem lligar molts cops a la parella, però l’amor no tan sols pot ser compartit amb algú d’aquesta manera, l’amor romàntic, del que podem gaudir a l’obra de Tirant d’una forma intensa entre altres, és un dels diversos tipus que hi ha.
El formen tres components bàsics:
La intimitat, coneguda com aquell conjunt de sentiments que promouen l’apropament, el vincle i la connexió cap a algú o alguna cosa.
La passió, com a un estat d’un desig de gran intensitat, el voler lligar-se a alguna cosa o persona, expressat com a una necessitat.
La decisió d’acceptar el sentiment i el compromís de seguir amb ell.
La forma que tenim de combinar-los, fa diferenciar entre els diferents tipus que avui en dia coneixem.
Primerament, tenim l’amor filial, aquell que s’experimenta entre els pares i els fills, i a pesar de totes les discussions i mals moments que es poden originar i crear tensió entre ells, aquest és permanent. Seria l’amor entre Carmesina i el seu pare, l’emperador, per exemple.
També podem trobar el amor fraternal, estrictament es refereix al que existeix entre germans, com el que experimentaria Carmesina amb el seu germà ja mort. Es pot ampliar a altres familiars com cosins, sempre i quan no siguin els pares o altres adults. Com Tirant amb Diafebus. Aquest neix d’un sentiment d’una gran gratitud i el reconeixement en l’àmbit familiar per la convivència i la col·laboració en diferents tasques, que identifiquen als membres d’una família.
L’amor fraternal cap als amics, és un altre tipus que veiem, amb les característiques paregudes de l’anterior, però qui el senten, no tenen un lligam sanguini, sinó que la convivència i les experiències compartides fan que considerem els amics com a germans, anant més enllà d’una simple amistat. Aquest tipus, es una necessitat nostra que neix del desig de socialitzar i interactuar amb els altres. Estefania i Carmesina experimenten aquest tipus d’amor, ja que es coneixen des de ben petites.
S’experimenta l’amor sexual, molts cops compartit amb el romàntic, i qui molta gent el considera egoista però indispensable, ja que es troba inspirat en el propi acte sexual, aquest busca el plaer del propi individu o la gratificació que li produeix a aquest el plaer de la seva parella. Carmesina i Tirant senten aquesta gran atracció entre ells.
L’amor romàntic, és el més general i conegut, en el que tothom pensa quan escolta la paraula estimar. Aquest sorgeix de la expectativa i esperança que tenim les persones de que algú altre sigui capaç de produir-nos una plena satisfacció i una gran felicitat existencial. Això ens fa arribar a protegir i defensar la persona per la qual experimentem aquest sentiment fins al punt de idealitzar-la.
L’amor al proïsme, aquest sorgeix quan les persones tenim la necessitat de sentir empatia amb els demès i tolerar els altres per a sentir-nos part de la societat i transmetre les nostres preocupacions, pensaments, etc.
Amor cap als animals, el voler protegir i cuidar de les bèsties des d’un punt de vista domèstic o no, i el desig de sentir-se protegits per aquests.
L’amor cap a coses abstractes i inanimades, fa referència al sentiment cap a certes coses sense vida, idees, creences o pensaments als quals ens sentim lligats i ens produeixen un gran vincle, també pot ser una meta a la que estem disposats a arribar. Això ho podem observar en les persones amb patriotisme, que experimenten un gran amor a la seva pàtria, per la seva terra, per valors com l’honor, o la independència i la llibertat entre altres.
Amor cap als principis, aquest està molt lligat als valors personals de cada persona, depèn molt de la aplicació de certes normes o reglaments als qual podem recolzar ja que segueixen la nostra mentalitat enfront la vida. Per exemple l’amor cap al típic pensament de no fer amb els altres el que no ens agradaria que ells fessin amb nosaltres. Aquest ens fa actuar d’una manera o una altra.
L’amor cap a un Déu, diversos o alguna divinitat, parla sobre la devoció cap a les creences d’un ser superior a nosaltres, el quals vetlla per la nostra vida, varia molt segons l’educació que hem rebut des de ben petits i les creences i tradicions que segueix la cultura on ens hem criat. Considera a la divinitat, com a una font de tot amor i es basa en la fe i la voluntat de creure en alguna cosa que som incapaços de veure ja que és molt abstracte. Aquest tipus d’amor, fa creure a les persones que quan arriba la mort, si aquestes han tingut un comportament virtuós, Déu els portarà amb ell a la divinitat, per això actuen d’acord amb el que està ben vist per la seva cultura.
L’amor a la pròpia persona, és l’estima cap a un mateix, l’apreciació de les nostres virtuts i acceptació dels defectes, es considerat indispensable per a viure i que els altres respectin la teva persona arribant a estimar-te. És la facultat d’auto motivar-nos davant diferents situacions. Aquest sempre ha d’estar ben equilibrat, ja que quan el sentim en gran mesura provoca egocentrisme, un aspecte negatiu que ens fa creure’ns el centre de l’univers i ens aïlla de la societat.
L’amor platònic, descrit en numerables ocasions per Plató, d’on en traiem el nom, com a una expressió més d’una forma intel·lectual, espiritual i emocional que no pas física i sensual, a la que ens aferrem i sobre la qual ens recolzem durant un període de temps. És inabastable, per diversitat de circumstàncies som incapaços de materialitzar-lo tant sols es produeix de forma imaginativa, mental o idealitzada. El desig i l’esperança propis d’aquest tipus d’amor es mantenen gràcies a la il·lusió que no envelleix mai amb el pas del temps.
Finalment, existeix l’amor universal, el que totes i cada una de les persones podem sentir pel que coneixem com a medi natural, el que els místics anomenen nirvana.
Després de tot hem pogut comprovar que el amor, no tant sols existeix d’una forma romàntica, pensament el qual ens va sorgir en el primer moment en posar en comú els diferents tipus que d’amor que existeixen. Estem acostumats a parlar d’una manera positiva o negativa de l’amor cap a una parella però la pregunta de que era l’amor en si la hem associat a aspectes molt diferents que Joanot Martorell va saber reflexar en la seva obra Tirant lo Blanc.
Les alumnes de Lestonnac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada